dissabte, 25 de setembre del 2010

Raquel Meller al Paral•lel



paper Arches 300gr, gra fi, mida 38x28cm
La sortida d’aquest dimecres amb La Colla ha estat al Paral·lel, l’antic barri ‘canalla’ de Barcelona, on es concentraven teatres, miusic-halls, cabarets i demés. Avui en dia, de canalla ja no queda quasi res. Només queden quatre teatres mal comptats, i algun cabaret, con el Bagdad, que surt al quadre, i que és el de pitjor fama de Barcelona.
Jo he volgut pintar aquesta font que la ciutat va dedicar a Raquel Meller, mítica cupletista de principi del segle passat, que va debutar al Teatre Arnau del Paral·lel amb els seus grans exits com ara ‘El relicario’ o ‘La Violetera’, i és amb la disfressa d’ aquest darrer cuplet que ha quedat immortalitzada a la font.
Raquel Meller at 'El Paral•lel'

The exit of this Wednesday with La Colla was to El Paral•lel, the former ‘canaille’ quarter of Barcelona, that concentrated all the theatres, music-halls, cabarets and so on. Nowadays it is no longer canaille at all. There are just a few theatres and some cabarets, like the Bagdad, that appears on the background of the painting and is the worst reputated in Barcelona.
I felt like to paint this fountain that the city dedicated to Raquel Meller, the mythical couplet-singer of early 20th century, who made her début at the Teatre Arnau of Paral•lel with her greatest hits ‘El relicario’ and ‘La violetera’, and who has been immortalized in the fountain with the costume of the latter.

12 comentaris:

  1. molto bello Albert. C'è, come sempre, una gran prospettiva e belle ombre. E' affascinante. Elvi

    ResponElimina
  2. ¡Que bonita!
    Como me gustaría disfrutar de una colla de pintura de acuarela, y poder hacer salidas como las vuestras.

    ResponElimina
  3. Hola Albert, me gusta mucho la composición de esta acuarela, así como el contraste de los toldos sobre el fondo oscuro. Ya veo que no parais los miercoles y tampoco en tus dias en Tirvia con unos buenos trabajos. Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Olá Albert! Adorei esta acuarela!!!As cores e a forma como está composta!!Parabéns!!!!
    bjoss

    ResponElimina
  5. Ciao Albert, complimenti per questo bel lavoro nel quale hai saputo coniugare perfettamente la composizione (piuttosto complicata) con i colori e i contrasti. Un abbraccio.

    ResponElimina
  6. Albert, no sé si la utilització de l'aquarel·la ha estat diferent aquesta vegada, però és la que més m'agrada del que t'he vist. Potser siga la llum, potser la composició o la combinació de colors, potser hi ha més pigment, no ho sé. Però la trobo molt bona aquesta. Felicitats.

    ResponElimina
  7. Thanks D.D. for your comment.

    Grazie, Elvi per il tuo amabile comento.

    Gracias Rosa. Realmente es estupendo contar con un grupo con quien salir porque a veces plantarte a pintar solo en mitad de la calle da un poco de palo.

    Gracias, Carlos. Es verdad, los de la Colla de los Miércoles no paramos, haga frío o calor, sol o lluvia.

    Muito obrigado, Cacau pela sua visita. Acho que você é amável demais.

    Grazie, Tito. Non so perchè cerco sempre soggetti complessi. Magari se fossero più semplice, nello stesso tempo io potrei definire di più il detaglio.

    Gràcies, Manel. No hi ha res especial que hagi fet aquest cop. L'ùnic que, en contra del meu costum, he fet alguns retocs a casa, com are agrisar una mica el fons per fer resaltar la figura de la Raquel.

    ResponElimina
  8. Referente a la palbra titos (huesos de fruta) que mencionas en mi blog, es muy de Zamora, seguramente la aprenderias de tu padre.
    Fijate si es curioso eso de las palabras, que yo suelo identificar a una persona si es leonesa, por alguna palabra que dice. A veces ocurre, aquí en mi tienda, que entra un cliente, y hablando, hablando, dice alguna palabra que hace saltar los resortes, y le pregunto ¿Tu eres de por León?, y siempre acierto. Me hubiése ocurrido igual si me hubiéses dicho la palabra "tito".
    Cambiando de tercio, si que da palo eso de ir sólo a pintar. Te sintes como un poco exibicionista, y en verdad lo haces por satisfación propia, y no por lucirte.

    ResponElimina
  9. Si Raquel Meller aixequés el cap,segur que et donava una enorme abraçada, per haver-la representat tan bé, i en el seu entorn, on es va moure. Molt lluminosa aquesta aquarel·la, Albert.

    Abraçades.

    Enric.

    ResponElimina
  10. Muy buenos trabajos por aqui últimamente; se ve que estas trabajando mucho.
    un cordial saludo

    ResponElimina
  11. Hola Albert, es muy buena, me encanta la composición y la estatua de Raquel Meyer la has bordado. Está muy bien aprovechada la salida de los miércoles, sí señor!.
    Besos!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...